Capítol II. El descobriment

|

Els éssers que vivien al planeta de les corones descansaven en unes cases a les que anomenarem gotes, perquè tenien una forma semblant a la forma que donem a les gotes d'aigua caient quan les dibuixem. Aquesta forma afavoria la seva fixació, ja que per evitar la força gravitatòria es disposava una cunya en la seva punta superior i que apuntava cap al centre del planeta. Amb sistemes mecànics i dipòsits de buit creaven una disfurcació del vent gravitatori que empenyia la gota des de la part posterior. Un petit mecanisme tancava el sistema de retenció del buit de l'interior de la gota: era la clau de volta i, alhora, la porta.

L'ésser que em va penetrar procedia d'una corona situada a la cinquena regió, molt lluny del centre del planeta però també molt lluny de la darrera corona. En realitat era una corona intermèdia “socialment” parlant, perquè en termes geogràfics es trobava al terç exterior del planeta, doncs les corones centrals eren molt amples i ocupaven gairebé més de la meitat de l'espai existent.

El nostre amic vivia còmodament en una gota annexa a la del seu progenitor, que era manipulador, es dedicava a la transformació de matèria per diverses finalitats, des de l'alimentació fins el transport. El progenitor era el manipulador més expert, al seu  costat vivien els seus aprenents i admiradors, que desenvolupaven tasques auxiliars. En d'altres professions, els éssers no vivien a prop sinó que s'associaven per afinitat cognitiva o simplement per la necessitat de viure a prop d'un proveïdor, etcètera.

Els membres d'una associació de manipuladors, com podeu imaginar, tenen una casa fantàstica, ben cuidada i amb tots els detalls de precisió que s'adquireixen amb la pràctica del treball. Per les seves virtuts, aquesta associació de manipuladors vivia en una corona benestant.

Era normal que cada corona tingués una associació de manipuladors i de totes les altres professions. Generalment, els veïns de corona eren éssers amb un nivell similar d'habilitat en la respectiva professió o tasques assumides -i també de massa corporal i capacitats físiques. Així, si algun ésser adquiria més perícia podia ascendir de corona de forma quasi natural, doncs era acceptat de bona voluntat pels membres de la corona superior. En definitiva, els éssers vivien en una corona o una altra depenent del seu virtuosisme i, evidentment, de la seva fidelitat al sistema de corones, és a dir, del seu respecte als coronaris superiors i  la seva reacció enfront dels coronaris inferiors.

Els joves de l'edat del nostre protagonista només consumien recursos i celebraven a diari l'experiència de viure i aprendre del seu entorn les funcions que poguessin assumir dins de la seva corona. Tard o d'hora els éssers trobaven la posició i el lloc adients (les seves ocupacions); el nostre protagonista vivia el moment en què decidia les tasques que assumiria -si no volia ser marginat o expulsat cap a corones inferiors.

Ser fill d'un manipulador ben considerat significava quelcom semblant a formar part d'una nissaga especial. El nostre jove amic no estava realment interessat en l'ofici de la manipulació, perquè el trobava avorrit i ingrat. Com a fill i aprenent de manipulador havia desenvolupat una capacitat especial relacional que li permetia desenvolupar qualsevol tasca amb habilitat, sempre que ho fes conjuntament amb d'altres éssers. A més, havia aprés a tractar amb els clients i proveïdors del seu progenitor i això li permetia conèixer a molts altres éssers, recordar les seves habilitats i aprofitar-les en benefici comú. Tot i això, no era capaç de trobar una tasca o un conjunt de tasques que li produïssin una satisfacció plena.

La capacitat per relacionar-se amb d'altres éssers feia del nostre amic un ésser inquiet i centre, en moltes ocasions, de la vida social. Gaudia d'amistats en les corones veïnes (males influències, segons els seus éssers propers, si provenien de corones inferiors). L'amor que el nostre protagonista demostrava cap els demés i l'abundant temps que dedicava a l'esbarjo enutjaven el seu progenitor, que en ocasions li retirava l'atenció, un acte de reprovació. Aquesta actitud podia donar lloc, en determinades ocasions, a l'expulsió de la corona i, fins i tot, de les corones inferiors, si aquesta desatenció era màxima, perquè es transformava en rebuig col•lectiu espontàniament, quan aquest rebuig era comunicat a la resta de les corones que podien recolzar l'esser que sentia el rebuig i ajudar-lo en l'execució de l'expulsió, redimensionant-la.

El dia en què van començar els fets que acabarien en els fets que coneixem, el nostre personatge -els seus congèneres el coneixien com a Connector, per les seves habilitats de sociabilitat- passejava distret pels espais limítrofes de la seva corona, en la frontera de la corona inferior. Tenia pensat passar la resta de la jornada als “cúmuls” de la corona inferior, unes aglomeracions populars festives que es formaven de forma espontània. Sabia, si més no, que en qualsevol moment podia concretar-se el toc de queda.

El toc de queda era una mesura de tancament temporal de les fronteres, que s'ordenava després de cada jornada de treball, per permetre el descans. Suposava una prohibició d'entrada de persones i matèria transformada entre corones, i es feia complir mitjançant dispositius de vigilància i repressió; no se'n permetien excepcions. Connector no havia conegut una obertura per emergència i sabia que si baixava de corona no podria tornar fins després de l'aixecament del toc de queda. Generalment, totes les corones aixecaven el toc de queda al mateix temps, només hi havia alguns desajustaments quan els éssers de les primeres corones descansaven profundament.

Finalment, el nostre amic es va decidir a baixar a la corona inferior. Al principi tot era diversió, però la cosa es va capgirar quan van començar a succeir situacions insostenibles. Tot va començar per causa de la matèria “exogenada”, una substància que fabricaven canviant la seva composició atòmica -mitjançant processos complexos, s'aplicava energia en determinats punts fins aconseguir retenir-la a la part exterior i aïllar-la de l'espessa matèria interior. Es tractava d'un material apoderant que circulava pel planeta en quantitats limitades.

En aquell cúmul hi havia éssers que disposaven de matèria exogenada en grans quantitats i feien sorna de la carència aliena. En un moment donat la broma va ser excessiva. Alguns dels éssers van començar a refregar el seu dors contra la resta -com si refreguéssim les nostres natges contra la cara d'un altre- i es violentaven mútuament. Es tractava d'una baralla, però era molt més bruta del que en Connector -i qualsevol altre- podia acceptar.

En Connector era un ésser amant de l'eficiència i les baralles eren justament tot el contrari a l'eficiència. Assistí a una escena lamentable que va terminar amb l'expulsió de tres éssers, amb violència i potser sense justificació, i així es convertí en una escena doblement lamentable i ineficient.

En el mateix moment en què es produïen les expulsions, Connector es va retirar cap a la seva corona amb gran esforç, completament indignat. Quan va arribar a la seva gota va recordar que el toc de queda encara era vigent i tot i així va creuar la frontera, gràcies a la seva actitud, que havia provocat l'alienació espontània dels membres de la seva corona que havien percebut la indignació, vigilants inclosos, que van permetre la seva entrada en plena submissió.

La sorpresa de Connector era absoluta davant del descobriment que acabava de realitzar, però va reaccionar amb normalitat, dissimulant. Es disposava a descansar, però la idea li voltava pel cap. Estava ansiós per compartir el seu coneixement, però sabia que l'havia de mantenir en el més absolut secret, ignorant de totes les conseqüències que se'n podien derivar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada