Capítol V. La primera confessió

|

En Connector sabia que el seu codi no es podia basar només en la bogeria, que hauria de recolzar-se en d'altres elements per arribar a crear un espai de confidencialitat; si no ho feia així, només es podia arriscar a explicar el seu secret sense seguretat. Això podia funcionar amb alguns dels seus coneguts, però no amb tots. Va pensar en totes les possibilitats: baixar a corones inferiors i buscar d'altres éssers més perjudicats pel sistema de corones o buscar algú agreujat i convèncer-lo perquè es vengés, però cap de les opcions li semblava interessant, començava a veure's en un camí sense sortida.

Finalment es va decidir a revelar el secret amb precaució i l'únic ésser que semblava comprensiu amb les representacions era Rapaç. En Connector va executar un pla elaborat minuciosament per guanyar-se la confiança de Rapaç i Dispers. Els va enganyar dient-los que volia treballar de transportista. En un principi, Rapaç i Dispers no se'l van creure, ja que Connector tenia capacitats de negociació més que de transport, però no li van posar gaires obstacles i el van incorporar al grup de transportistes de la seva corona. No li va ser difícil incorporar-se a la feina, però no imaginava com era de complicat aquella feina, doncs feia necessària una gran habilitat per posicionar bé les mercaderies en els vagons de transport, que havien de ser perceptibles, totes elles, als vigilants.

De tant en tant, Connector tornava a repetir les seves formes bàsiques, tot i que la feia més familiar o adaptada al llenguatge dels receptors. Estava arriscant-se massa, però només amb Rapaç, Dispers i d'altres coneguts. Dispers i la resta ja havien assumit la bogeria i se la justificaven a ells mateixos com a contrapartida d'alguna altra habilitat que devia ocultar. Rapaç no va trigar massa en preguntar-li un altre cop:
-    Amic, algun dia m’explicaràs el teu secret, quina és l’habilitat que amagues? Sé que la teva matriu és manipulador... – Rapaç coneixia per referència a la matria (matèria prima), al progenitor de Connector i també coneixia la seva reputació com a manipulador, pel que creia que Connector amagava alguna cosa; no s’imaginava, però, el vertader secret de Connector.
-    Com? De què parles? -li va dir en Connector amb prudència.
-    Ja saps de què parlo, au, explica-ho -ni de lluny imaginava Rapaç quina era l'habilitat que es guardava en Connector.
-    Si no ho sospitessis, no m'ho demanaries -en Connector s'inquietava davant de la tranquil•litat que li demostrava en Rapaç davant l'elevat risc que, sense saber-ho, estava assumint en fer aquestes preguntes.
-    Bé, no és només una sospita, és una certesa indefinida -en aquest moment en Rapaç imitava la bogeria de Connector, per guanyar-se la seva confiança.
-    Has d'assegurar-me -li digué en Connector- que no em llençaràs cap a baix si t'ho dic.
-    T'ho asseguro, tens el meu compromís -va assegurar Rapaç, perdent la desconfiança.
-    T’ho explicaré: un dia estava amb uns amics de la meva corona veïna inferior... – i Connector li va explicar tota la història.
-    Però, Connector, com pots viure tranquil amb aquest secret tan espectacular? -a Rapaç li sortir l'energia del cos; li va produir tanta angúnia conèixer el secret de Connector que estava embogint per moments.
-    Tranquil•litza’t, de moment només ho sabem tu i jo, res no ens pot succeir -li assegurava en Connector.
-    Ara entenc les teves formes bàsiques, tu vols trencar les corones, estàs boig, seràs expulsat!
-    No, no estic boig, no estic boig -en Connector no sabia què dir-li, perquè tampoc no sabia res sobre les conseqüències del seu pla.
-    Suposo que voldràs oblidar-ho -digué en Rapaç.
-    Doncs no, el que vull és anar al centre absolut, o potser no és això el que volem tots?
-    Bé... sense dubte tothom ho desitja, però és més una fantasia que un propòsit.

Per la resta dels éssers, era difícil imaginar que traspassar corones lliurement fos possible, perquè si alguna vegada traspassaven fronteres enutjats no n'eren conscients de l'alienació que provocaven, ni tampoc quan eren els indignats ni quan eren els que cedien el pas a la resta.

-    Imagina, si poguéssim arribar al centre i quedar-nos allà, no seria meravellós?
-    No siguis il•lús, si arribessis al centre t'expulsarien tan fort que travessaries el planeta a l'instant … i a nosaltres ens plouria tanta matèria exogenada que la podríem emmagatzemar per l'eternitat -va ironitzar en Rapaç.

Rapaç va quedar tan impressionat com inquiet. Les jornades següents, la relació entre tots dos va ser estranya, fins el punt que Dispers se'n va adonar i va començar a insistir. Tant l'un com l'altre van dissimular tot el temps que van poder, però sabien que Dispers associaria aquella actitud amb les “bogeries” de Connector. Al final, Rapaç li va explicar el sentit de la bogeria a  Dispers, que va trigar diverses jornades en reaccionar. Dispers no va voler participar del projecte, però coneixia un altre transportista que amb tota seguretat es voldria implicar en aquesta bogeria, un ésser estrany a qui es referien com a Aspre.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada