Capítol VII. L’aguait del vigilant

|

En Connector estava obstinat en passar desapercebut, com a part de l’entramat d’invisibilitat que havien de dibuixar. Una de les parts que més li va costar d’assumir era la continuïtat de la seva amistat amb Esforçat. A mesura que es succeïen les incursions, la seva tranquil•litat minvava, així que va tractar de fer un esforç per fingir. Creia tenir previstos tots els peatges socials que havia de pagar per mantenir el pla sota protecció. Res més lluny de la realitat; Esforçat tenia una intenció que no li agradaria gens a Connector: engendrar un nou ésser aprofitant un joc sexual.

Unes jornades després de la incursió d’Aspre, en Connector i Esforçat es trobaren per recórrer la corona per buscar ofici, com de costum. Aquell dia van visitar uns acobladors de matèria per fabricar vehicles, tasca que no els va acabar d’agradar; després visitaren una instal•lació per a l’exogenat de matèria. Havien imaginat que una instal•lació d’exogenat seria un lloc paradisíac, de total alegria i felicitat. Després de la visita, ja sabien per què la matèria exogenada era tan escassa i ambicionada pels éssers de les primeres corones: no existia treball més dur que aquell! Els treballadors havien de practicar contínues rotacions per “descansar” l’atenció, ocupant-se en una altra tasca. La capacitat de concentració necessària per exogenar era tan gran en cadascun dels tràmits que en qualsevol moment es podia produir la dispersió total per alienació perfecta (l’alienació era com la son, però acostumava a ser imperfecta, ja que el manteniment de les funcions vitals els obligava a tenir una activitat vital mínima, sota risc de dispersió total, que causava la mort; és a dir, que aquests éssers dormien mig desperts, amb l’atenció distreta en les funcions vitals).

Esforçat semblava content i s’apropava cap a Connector fent-li broma contínuament, el posava nerviós. Va començar a fer moviments en forma de trena i jocs, diguem-ne, “eròtics”. Les relacions “sexuals” o “quasi-reproductives” eren normals entre aquells éssers, eren part de l’entramat social i normalment ningú no s’hi negava, precisament perquè els agradaven aquests jocs, se sentien atrets pel contacte amb d’altres éssers, eren molt promiscus.

Els jocs consistien en absorcions o fusions corporals, en enllaçaments corporals, similars a les nostres carícies, que tractaven d’evitar el contacte entre les fonts d’energia, ja que el contacte entre els corrents energètics naixien els nous éssers; els cossos es separaven i d’aquesta separació sorgia una nova secció, un tros de matèria que es desprenia de l’enrampada i guardava una font d’energia pròpia.

Quan els nostres éssers creaven nous éssers ho feien voluntàriament com a part del procés productiu, era una “inversió”. També era una forma de substituir treballadors que havien estat expulsats de la corona, la majoria de les vegades formava part del procés productiu de les associacions o els artesans. Precisament per aquesta raó, el progenitor de Connector no n’estava gents content, de Connector, que no volia formar part de la seva associació de manipuladors ni tampoc el podia canviar amb d’altres gremis a canvi d’altres treballadors, matèria priva o material de treball. En tot cas, li podia demanar el retorn de la inversió a Connector.

En un principi Connector seguia els jocs, però les voltes i els enllaçaments que li feia Esforçat cada cop es semblaven més a una absorció o una fagocitació i això va començar a molestar en Connector, que va acabar per separar-se:
-    Amic, per què reacciones així? –Esforçat va fingir molest pel gest de rebuig.
-    Estàs fent coses perilloses, podríem generar un nou ésser i la nostra corona no té espai per a més éssers, o vols guanyar-te la nostra expulsió? –Connector intentava donar motius lògics per evitar la concepció d’un nou ésser, ja que no volia tenir una nova ocupació, més en aquell moment en què el seguici començava a créixer i el seu pla s’estava realitzant.

Quan es procreava disminuïa la quantitat de recursos disponibles per la resta dels éssers de la corona, que eren extremadament gelosos del seu “percentatge de matèria disponible”; tenir fills abusivament es considerava antisocial.

-    Bé, he pensat formar una associació de repositors –Esforçat havia trobat en aquesta associació la forma de lliurar-se dels respectius progenitors i els seus retrets.
-    Repositors!? –en Connector es va enrabiar-. Preferiria exogenar o, fins i tot, ser vigilant -la reposició era una tasca molt més mecànica que la resta i això, precisament, era el que més odiava en Connector, les tasques mecàniques sense interès.

Connector estava més molest per la funció que havia pensat Esforçat que pel fet d’involucrar-lo en la procreació d’un nou ésser; en cas de no estar interessat, en Connector se’n podia desentendre en qualsevol moment o potser podrien seccionar el nou ésser i menjar-lo –energia inclosa- o encarregar-ne la petrificació per a conservar-lo com a aliment.

-    Mira –va continuar en Connector-, si pretens fer-me participar en tonteries com aquesta serà millor que te’n tornis per on has vingut –en senyal de rebuig a Esforçat, gest que anunciava, definitivament, la fi de la seva amistat.
-    No pots viure de les teves il•lusions, mai no trobaràs una tasca a la teva mida i moriràs engolit pels éssers més repugnants de la darrera corona –aquestes van ser les paraules de comiat d’Esforçat, amb l’orgull de qui ha estat justament ofès i no ho vol reconèixer.

En Connector va tornar a la seva gota amb la satisfacció d’haver-se desfet d’un obstacle per l’execució del seu pla. Jornades més tard, quan ja se n’havia oblidat d’Esforçat, aquest va interrompre una darrera vegada amb un comunicat breu. En la distància li va dir: “vigilant”, amb aires orgullosos i l’estupidesa de creure que en Connector li demanaria una recomanació per treballar en el sistema de vigilància. “Fracàs, fracàs, fracàs”, es repetia Connector a si mateix, tement pel perill que corria el seu pla amb Esforçat al sistema de vigilància, que el reconeixeria en qualsevol de les operacions corrents que requeria el pla.

En realitat, el seu pla no estava en perill. Les seves comunicacions eren secretes al 100%, això era cert, però el més important era que el descobriment de Connector era infal•lible: quan executaven la indignació els altres éssers quedaven paralitzats immediatament i la paràlisi durava tant com la seva fermesa, com el seu propi pols. Ells ho ignoraven tot: creien que els podien espiar o interceptar les seves comunicacions, creien que en algun moment de la incursió, els altres éssers podien despertar i fulminar-los. La realitat era que la resta d’éssers no tenien consciència d’un pla ocult que estava sent executat en la més absoluta clandestinitat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada