Capítol X. La soledat de Connector

|

En Connector estava eufòric, ja volia celebrar la victòria i fins i tot s'alimentava amb menyspreu -per bé que fos necessari engreixar-, de la forma com ho fa el que creu nedar en l'abundància, i això despistava el seu entorn. El seu progenitor, que havia perdut una inversió, se l'hagués cruspit en qualsevol moment, sol o amb el seu grup de d'operaris, però havia agafat molt volum i era més fort que ells. Va decidir interrogar-li en to amenaçant, com si estigués disposat a sol•licitar l'expulsió, una expulsió que havia de suscitar el vot de tots menys un dels membres de la corona, una expulsió de la que Connector no podria haver escapat.

-    Aquí s’acaben els aliments i el sostre per a tu – digué el progenitor.
-    Tranquil, tranquils tots, aviat no sabreu res més de mi -al•legava en Connector.
-    I podem saber a què et dedicaràs? Si l'única cosa que saps fer són figures complexes -els pensaments d'un dels operaris, molt còmicament astut, d'associar Connector a les figures “complexes”, va despertar el riure pànic col•lectiu; havien sentit a parlar d'uns éssers d'inferiors capacitats, uns “idiotes” que es divertien fent formes bàsiques i tot i que no coneixien la participació de Connector, el consideraven part d'aquells “joves imperceptius”, gent que no sap res, que “no coneixen la convecció”. No els consideraven un grup sinó més aviat els participants d'una patètica moda pròpia d'uns éssers de baixes habilitats i capacitats, com afeblits o mandrosos.
-    Tinc una inversió entre mans –replicà en Connector.
-    No ens desesperis, sigui quina sigui l'aventura en què t'has ficat, haurà de realitzar-se en breu amb èxit. Sabem que t'has estat preparant, però aquí tots dubtem de la teva capacitat real de fer quelcom diferent o, més aviat, de fer alguna cosa d'utilitat. Si fracasses no tornis per aquí, en tot cas ens hauries de compensar el material que has rebut durant la teva vida -concloïa el progenitor, com si li exigís el pagament de la seva manutenció, ja que havia perdut la seva inversió.
-    Ni tan sols teniu consciència del que és l'abundància, jo us la regalaré, a vosaltres i a tots els éssers.

El riure davant l'actitud -que ells interpretaven arrogant- de Connector va ser unànime i quasi mortal. Un dels operaris va tenir un esclat de riure tan exagerat que la resta, que també es descomposaven, van haver de moure's per instint reflex per rodejar-lo i impedir que la seva matèria es descomposés definitivament, evitant la seva mort.

Aquest riure tan fort el provocava la broma que corria entre els operaris sobre el destí de Connector, perquè adoptava una posició de “estem realitzant un gran projecte”, que ells associaven a un cop de sort sobrevalorat, un moment que no perdura o que és directament fictici, fruit de la seva imaginació.

-    ¡Marxa ja! -li van escridassar.

En Connector tenia una potència virtual elevada de desenvolupar la seva habilitat, com tothom, però ningú no imaginava la seva dimensió. La possibilitat de manipular la indignació descoberta per Connector era fruit d'una habilitat extraordinària per resoldre els enigmes vitals d'aquests éssers.

Totes les habilitats es desenvolupaven de forma inconscient, i el cas de la indignació no n'era una excepció: quan un ésser tenia un problema amb algun altre ésser d'una corona superior o inferior, es presentava allà on fos sense més i ningú no el detenia; el consens per deixar-lo passar era innecessari en aquells casos, la tolerància a l'acció de l'indignat es generava espontàniament. No acostumava succeir en ple toc de queda (perquè no hi havia activitat), però podia passar i no hagués estat estrany. Ningú no es preguntava com havia arribat allà aquell ésser indignat i quasi mai no els importava, així que no podien imaginar que Connector arribés a dominar aquesta capacitat.

Amb totes les habilitats passava el mateix, l'artesà era el que podia transformar un acte reflex en un acte conscient, premeditat i utilitzar-lo per manipular la matèria o les condicions en les que es desenvolupava la seva vida.

Els operaris manipuladors no eren capaços de relacionar l'habilitat de Connector amb alguna activitat que no estigués relacionada amb la matèria, doncs al cap i a la fi era fill d'un manipulador. A més, si bé intuïen l'existència d'aquestes excepcions i habilitats especials, ni s'imaginaven que es pogués manipular l'alienació per a realitzar intrusions en corones superiors. Haguessin pogut imaginar que algú descobrís l'alienació com un joc, però mai no l'haguessin imaginat com a arma o tècnica d'atac, mai. Finalment, tampoc no consideraven en Connector capaç de desenvolupar habilitats d'artesà. Feia temps que el tracte que els operaris dispensaven a Connector estava fregant la repulsió i finalment va succeir.

Totes les habilitats especials es podien desenvolupar en tots els éssers, però només es donaven en plenitud en un sol cas, excepcionalment. En Connector sabia que el seu cas era excepcional i que també ho era el seu descobriment. Potser el més irònic era que els manipuladors no podien ni imaginar com de gran era el seu descobriment.

En Connector i el seu seguici tampoc no n'eren plenament conscients de l'abast del descobriment, ni dels possibles efectes del seu pla, ni de les seves conseqüències. De fet, els reduïa l'energia la possibilitat de provocar una baralla planetària o coronària, els equivalents a una “guerra civil” -quan hi participaven diverses faccions d'una mateixa corona-,  una “guerra mundial” -en què s'enfrontaven diverses corones entre sí-, o una guerra intersectorial -entre associacions o focus territorials determinats-, esdeveniments que si bé creien possibles, mai no havien viscut directament. Tot així, sabien que el seu no era un acte de guerra convencional contra una altra corona o un conjunt de corones, sinó que lluitaven contra una situació, un sistema d'organització, una determinada forma de fer les coses, factor que augmentava els seus interrogants.

Connector s'havia quedat definitivament sense sostre. Oficialment era un rodamóns. La seva actitud seguia sent prepotent i provocava reaccions diferents i enfrontades entre els seus veïns. Es va decidir a fer un breu viatge cap a les antípodes de la casa del seu progenitor, sense sortir de la seva corona. En realitat tractava de fugir de tothom que el qüestionés.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada