Capítol I. El planeta de las corones

Tornava cap a casa després d'una tarda moguda, cansat i mig borratxo, quan l'eix dels pedals de la meva bicicleta es va trencar. En menys d'un segon ja era a terra, m'havia colpejat el cap. De sobte, mentre jeia a terra, vaig sentir una estranya sensació, com un augment de pressió, i van arribar al meu cervell infinitat de coneixements. Vaig comprendre que alguna cosa havia penetrat dins meu.

El que havia passat era tan fàcil de comprendre com difícil d'assumir: un ésser extraterrestre va entrar al meu cos i va ser dins meu el temps necessari per transmetre'm totes les seves experiències i explicar-me la història de la seva civilització, durant mil•lèsimes de segon, potser menys.

Es tracta d'una civilització que habita un planeta en què la força gravitatòria és centrífuga. Aquest planeta es troba en una galàxia molt àmplia i caòtica. Els seus planetes i asteroides estan formats per materials diferents als nostres amb l'estranya característica que cadascun d'ells es composa d'un sol material, en els seus diferents estats, i amb diferents cúmuls d'energia distribuïts de forma irregular.

El planeta en qüestió estava poblat de vida, i era l'únic de la galàxia en haver desenvolupat una forma de vida conscient. Els éssers que habiten el planeta del meu invasor es composen d'un alt percentatge del material del planeta i un percentatge menor d'energia. Tenen un únic sentit que els permet percebre el que succeeix al seu voltant, de forma semblant a les ones hertzianes i digitals, però d'una manera irregular i inestable. D'alguna manera xifren la informació, i això els permet comunicar allò que volen a d'altres éssers de la seva elecció, impedint a la resta la intercepció del missatge. Es tractaria d'uns espècie de telepatia que dominen a voluntat.

El planeta del nostre amic allotjava una civilització consolidada i organitzada d'acord amb un sistema de corones. El centre del planeta gaudia d'una alta concentració de material i viure-hi era molt plaent però difícil. Difícil per tres motius: en primer lloc, perquè per acostumar-se a la tipicitat de la força gravitatòria i l'alta concentració del material en estat gasós necessita una adaptació gradual, sense la qual, el cos experimentaria canvis físics imprevistos; en segon lloc perquè s'ha d'estar consumint infinitat d'energia per pujar i mantenir-se al centre, i aquesta energia només es podia aconseguir amb el consum de dosis elevades de matèria; finalment, perquè tots els éssers que vivien en cadascuna de les corones, tracten de defensar la seva posició per gaudir de la concentració de material que els ofereix la seva corona, i això suposa impedir a la resta dels éssers entrar a la seva corona, objectiu que aconseguien dissenyant sistemes de vigilància.

Cadascuna de les corones, per entendre'ns conforma una comunitat diferent, amb una identitat i uns codis propis; cada corona és un país o, més aviat, una classe social. A les darreres corones gairebé no hi ha matèria disponible, i tota l'energia s'ha de gastar en la cerca de més aliment; a les corones centrals el material és abundant. Les corones exteriors estan superpoblades mentre les centrals són desertes; a les corones exteriors la fam és comú i l'aniquilació del veí és un mitjà de supervivència, això no és necessari a les corones superiors, en què els membres de la mateixa corona es tenen més consideració, i és més fàcil que existeixin lligams entre la comunitat, situació impensable a les corones exteriors.

A les darreres corones la concentració del material és molt pobre i tota l'energia s'ha de gastar buscant més material, navegant penosament pel buit buscant “bombolles” de material que viatja a la deriva, i en mantenir la posició sense caure a l'espai obert. El centre del planeta, en canvi, és l'opulència absoluta, l'extrema abundància.

Evidentment, tots els éssers aspiren a penetrar fins el centre i tracten d'evitar que la resta avancin, amb molt poques excepcions. Normalment, cada corona disposa d'un sistema de vigilància amb punts organitzats per una guàrdia o policia exterior que situa vigilants a l'exterior de la corona que exterminen tot aquell que vol creuar la frontera i entrar a la corona sense gaudir de la legitimitat necessària.

Els canvis de corona necessiten un acte d'autorització, que només es pot donar per unanimitat (menys u) dels membres de la corona. Quan això es produeix, els éssers de la corona pretesa realitzen un acte d'alienació en què s'immobilitzen per un instant i veuen les coses des de l'interior dels seus cossos sense poder intervenir durant el breu espai de temps en què el convidat passa la frontera. L'autorització pot tenir duració limitada, normalment es tracta d'un transport, que ha de pagar un tribut, o pot ser de forma definitiva, quan això succeeix, la corona té un nou membre.

Les corones tenen espai per a molts éssers però, per qüestions de benestar, les corones acostumen a mantenir uns percentatges de població per espai determinats, que poden variar depenent de diversos factors. Existeixen infinitat de corones, dividides en set regions, que es distingeixen per la seva pressió “atmosfèrica”.