Capítol VI. La incursió d'Aspre

|

Quan va sentir confiança, en Connector va poder reclutar un grup prou nombrós, que ells creia suficient -en tota la seva ingenuïtat- “per arribar al centre del planeta”. Li va portar molt temps i molta paciència reunir aquest selecte grup que estava disposat a assumir el risc. El risc de denúncia no va ser, finalment, tan elevat com s'imaginaven. Aquells que no volien participar en el projecte tampoc no delataven els conspiradors, només es retiraven de l'ésser que els ho havia proposat sense més, i només van haver de portar la càrrega de no explicar-ho, doncs podien oblidar-ho fàcilment; molts d'ells pensaven en la recompensa exogenada que rebrien després de cada intent, egoistament, i aquesta possibilitat també els animava a guardar el secret, perquè presumien el seu fracàs.

El primer en proposar-se voluntari a trencar corones fou Àsper. Li deien així perquè sempre contestava -si contestava- amb una actitud desagradable. Era un ésser que no conversava, sinó que “s'entenia” amb la resta; és a dir, només es relacionava amb éssers semblants a ell en aspiracions i conducta. Connector no va arribar a entendre que fos possible entendre's amb ells com s'entenien tots, perquè en general era un tipus incomunicatiu, sec, però en definitiva hi havia un odi al sistema de corones que els mantenia units i aquest ja era un element suficient. Tots ells eren amants de la llibertat i menyspreaven igualment els vigilants i les seves maniàtiques inspeccions. Aspre tractava d'exercir la llibertat de moviment i generalment no tenia problemes, però ben sovint topava amb un vigilant que no el coneixia. És clar, la majoria dels vigilants el coneixien i no s'oposaven a ell perquè a més era un ésser ordenat i complidor; sempre duia les mercaderies visibles.

Aspre estava ansiós per executar la seva incursió, impacient, rabiós. En Connector pensava, fins i tot, que no seria necessari simular una escena enutjant per tal que Aspre avancés. Finalment, van realitzar l'escena tal i com havien estipulat, imitant l'escena que va indignar en Connector originalment, al costat de la frontera de la corona superior, esperant el moment oportú, indeterminat, però dins del toc de queda; imaginaven que el toc de queda afavoriria els seus moviments per la corona superior.

El dia assenyalat va arribar finalment i van executar el pla. Aspre es va mirar el cúmul fictici, que va acabar en una bruta baralla. Aspre va mirar, i va quedar sorprès. La seva falsa indignació va funcionar i va sortir disparat cap el centre amb decisió. Tres corones més enllà, estava tan meravellat pel descobriment que va perdre la indignació.

La conseqüència era inevitable. Abans d'arribar al següent control, els éssers d'aquella corona es van estranyar en veure Aspre i el van apressar. Després el van expulsar com si li estiguessin fent un favor, però el van fer caure unes quantes corones més enllà de la que li corresponia, com sancionant-lo i regalant un presidiari als éssers de la corona on va caure. Posteriorment va aconseguir ascendir un parell de corones fins que va trobar un membre del grup per comunicar-li la notícia.

Havien acordat no comunicar-se amb Aspre telepàticament, per por a una intercepció -del tot impossible- del missatge; el procés de codificació necessitava molta despesa energètica, de tal manera que qualsevol errada hagués donat pistes de l'acció, cosa que volien evitar a tota costa.

-    He trobat Aspre unes corones més a baix -explicava Perceptor, sempre atent a tot allò que passés.
-    Explica'ns, explica'ns -cridaven. De fet, compartien la por a l'expulsió total, però en veure que Aspre seguia viu, la seva energia va augmentar, de “tranquil•litat”.
-    Només ha pogut avançar tres corones, i el van expulsar divuit corones més a baix.
-    Podrà tornar i explicar-nos-ho amb la seva pròpia energia? -demanava Connector.
-    Això esperem, però tindrà problemes per justificar la seva caiguda, hauríem d'ajudar-lo a tornar.
-    Si, però si ho intentem tots alhora desconfiaran i ens poden descobrir -va comentar Intrèpid. Intrèpid era conegut per actuar de forma temerària; usava els vehicles de forma trepidant i amb habilitat, cosa que li havia costat l'odi de molts éssers, tot i que d'altres hi confiaven.
-    És cert, hem de ser prudents, no podem mostrar obstinació, podem aixecar sospites, el nostre secret és més important que qualsevol de nosaltres -comentava Il•lús, que ho idealitzava tot en excés, i que ara s'entenia amb tots.
-    Algú es proposa per intercedir en favor d'Aspre -preguntà Connector.
-    Jo mateix aniré -digué Rapaç-; treballa a la meva corona i en el meu sector. Diré que la seva absència ha provocat un augment exponencial del treball, ningú no sospitarà -resolgué.

En  un parell de jornades i després de formular la reclamació a tots els vigilants, Rapaç va fer tornar Aspre. Tal i com sospitaven, Aspre estava marcat, fet que l'invalidava per participar en posteriors incursions. L'única funció que podia assumir era el reclutament, i aquesta era precisament la pitjor tasca que podia assumir, si tenim en compte la seva incapacitat per comunicar-se, o almenys això pensaven. Quan intentava imitar la “bogeria” de Connector provocava irrisió, i això feia molt fàcil la detecció dels éssers menys addictes al sistema de corones.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada